Mercat de Sant Antoni

Mercat de Sant Antoni

Els aliments frescos, variats i de proximitat van marcar el consum de les llars en 2019

30 de juny de 2020

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha presentat les dades de l'Informe de Consum Alimentari a Espanya 2019, que des de fa 30 anys permet disposar d'una informació anual completa sobre els aliments i begudes que es consumeixen dins i fora de la llar, i quins són els hàbits i tendències de consum dels espanyols.

Sobre la base de les dades de l'informe, el ministre ha destacat que els espanyols mostren la seva preferència pels aliments frescos, que reflecteixen "la diversitat productiva de l'agricultura, ramaderia i pesqueres del nostre país" i que són la base de la Dieta Mediterrània.

Segons ha indicat, l'alimentació ens diu molt sobre l'evolució del perfil de la nostra societat i la nostra cultura. Són fruit de l'esforç de productors, indústria i distribució, que formen una cadena bàsica i important, la qual cosa s'ha demostrat, sobretot, durant el confinament en el qual ha estat assegurat el proveïment dels aliments.

A més d'una visió global, enguany l'informe aprofundeix a l'anàlisi sociodemogràfica, on s'analitzen els factors amb major influència en l'evolució del consum, així com informació més completa sobre els aliments i begudes que han consumit els espanyols en 2019. Així mateix, el ministre ha presentat les dades del consum d'aliments en les llars durant la crisi del COVID-19, a través del seguiment setmanal que de manera excepcional ha realitzat el Ministeri a través del Panell de consum en aquest període.

Ha detallat que la despesa total dels espanyols en alimentació va aconseguir els 105.465,2 milions d'euros, amb un increment del 2,3% respecte a 2018, mantenint la tendència creixent dels últims anys. De la despesa total, 69.503,13 milions d'euros corresponen al consum domèstic (65,9%) i 35.962,07 milions al consum realitzat fora de la llar (34,1%).

En volum, el consum total va aconseguir 33.303,08 milions de kg o litres, xifra molt similar a la registrada l'any passat (33.464,38 M. kg/l). D'aquesta quantitat, un 86,1% es va realitzar en les llars i un 13,9% fora de la llar.

Aquestes quantitats suposen que cada espanyol va gastar en 2019 una mitjana de 2.567,17 euros en alimentació, per a un consum medio per càpita situat en 758,19 quilos-litres d'aliments i begudes.

Consum en les llars espanyoles

En relació amb el consum en les llars espanyoles, Planas ha apuntat que la despesa en alimentació va ascendir en 2019 a 69.503,1 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 1,4% respecte a l'any anterior. Aquest increment de la despesa es deu a la pujada registrada en el preu mitjà dels aliments (1,8%), ja que el volum total adquirit va registrar un lleuger descens del 0,4%.

El consum per càpita dins de la llar va suposar una quantitat mitjana de 621,67 kg/l. Les fruites són els aliments que suposen un major volum de consum per persona i any (90,9 kg), seguit de les verdures, patates i hortalisses (84,6 kg.) i llet (69,3 kg.)

En aquest àmbit, els productes frescos representen una part important del consum domèstic, amb un 43,1% de la despesa total i un 39,8% del volum. El consum d'aquesta mena d'aliments denota una certa estabilitat, amb lleugers increments respecte a 2018, tant en valor (+1,9%) com en volum (+0,1%). La resta d'alimentació registra una alça del 1,1% en valor, encara que perd un 0,7% en volum.

Les fruites, hortalisses i patates fresques, juntament amb la llet i derivats lactis, suposen el 44,4% dels quilos consumits. En valor, es gasta el 20,6% en total carn i el 12,9% en el total de peixos. Aquests dos grups representen el 33,5% del pressupost en alimentació de la llar.

Segons el ministre, "el consumidor es cuida i cuida la seva alimentació" i està disposat a pagar més per productes de major valor afegit, a reduir els productes amb alcohol i a gastar més en oli d'oliva verge extra o llet sencera.

Ha subratllat als espanyols mostren una clara tendència cap al consum de productes naturals i de qualitat, així com una major preocupació per la reducció del consum de proteïnes.

Respecte al consum per tipus de llar, les llars formades per parelles amb fills són els que concentren major proporció de consum en relació al seu pes en la població, juntament amb les parelles adultes sense fills. Els jubilats, que són el 23,2% de les llars, representen el 23% del consum. Mentrestant, les llars de joves, a més de ser els menys nombrosos, consumeixen també menys a casa.

Per part seva, les comunitats autònomes amb major consum per càpita en la llar són Balears, Catalunya, Canàries, Galícia, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana, totes per sobre de la mitjana nacional. Per valor, la despesa per càpita més alt es produeix al País Basc, Catalunya i Balears.

En relació amb els establiments de venda, el supermercat és el canal preferit pels consumidors per a realitzar les seves compres, representant el 48,2% de les compres de productes d'alimentació. Dins d'aquest canal, l'alimentació fresca té un lleuger creixement, amb una evolució del 1,5%, mentre que la resta d'aliments perd el 0,7% del volum respecte a l'any anterior.

En segon lloc amb el 15,4% del volum total de compres es consoliden les botigues descompto, encara que en 2019 acusen una pèrdua del 3,6% del volum respecte a l'any anterior. Les botigues tradicionals, tenen un pes del 13,8% sobre el total de les compres, però perden un 3,5% del volum de compra respecte al mateix període de l'any anterior. No obstant això, en alimentació fresca s'incrementa el protagonisme de la botiga tradicional (29,9%). Per part seva, el comerç electrònic mostra un important creixement, tant en alimentació fresca com en la resta (+18% en total).

L'alimentació fora de la llar

Durant l'any 2019, la despesa en aliments i begudes fora de la llar va ascendir a 35.962,07 milions d'euros, la qual cosa equival a 4.633,70 milions de kg-litres i prop de 16.718,59 milions de consumicions en termes generals. En volum a penes es modifica respecte a l'any anterior (-0,1%), però sí que té un impacte econòmic per al sector del 4,1%, a causa de l'increment del 4,2% del preu mitjà respecte a l'any anterior.

Cada persona consumeix fora de la llar 136,62 kg-litres de productes d'alimentació. La despesa per càpita de mitjana fora de la llar va ser de 1.060,29 euros, dels quals un 60,6% es van destinar a aliments i un 39,4% a begudes.

Destaca la bona evolució en general de begudes fredes, com a sidra, cervesa i aigua, mentre que begudes com a vins o begudes espirituoses perden intensitat de consum durant l'any 2019. Mentrestant, s'intensifica el consum d'algunes begudes calentes, com a cafè i llet, però no les infusions.

Per productes, els més consumits han estat: fruites i hortalisses (27,3%), carn (14,9%) i pa (11,6%). Els peixos i mariscos mantenen una proporció en volum del 9,5% i la brioixeria tindria una quota del 5,7% sobre el total del volum.

El consum fora de casa es realitza directament en l'establiment en el 74,1% de les ocasions, tant en menjars i sopars, que són els moments del dia on més creix el consum.

Tendències del consum alimentari

En termes generals, gran part del consum es continua concentrant en els menjars principals i el desdejuni (77,8% de les ocasions totals), encara que el desdejuni registra un descens en les ocasions de consum dins de la llar (-0,4%). Augmenten els desdejunis salats mentre que decreixen els dolços (1,7% i -0,1% respectivament).

Es percep un canvi cap a la simplificació del menú de menjars i sopars, on creixen els plats únics (0,5%) enfront de menús més complexos o complets, especialment en el sopar. Aquesta simplificació no significa que es cuini menys, ja que els plats de recepta creixen un 2,5%, així com plats per a compartir (+7,7% ocasions).

Quant al mètode de preparació, es consolida la tendència cap a mètodes de cuinat ràpids i saludables: planxa, sense cuinar/fred o els bullits, són les formes de preparació que guarden millor l'essència i les propietats dels aliments.

Evolució del consum durant la pandèmia

Planas ha avançat les principals dades sobre les compres d'alimentació dels espanyols durant el període de confinament per a fer front a la crisi sanitària de la COVID-19. "La pandèmia ens ha proporcionat l'ocasió per a redescobrir el valor dels aliments, tant des del punt de vista de la salut com de la gastronomia", segons Planas. Aquest període també ha demostrat la importància del sector agroalimentari espanyol i de tota la cadena alimentària, que ha realitzat "un enorme esforç per a garantir el subministrament alimentari en tot moment".

Planas ha puntualitzat que, davant la impossibilitat de consumir fora de casa, s'ha produït un major consum domèstic en relació amb l'any anterior. Per això, hi ha categories d'aliments que s'han comprat més que l'any passat per a consumir en la llar, encara que això no vol dir que es compensi el consum que abans es realitzava fora de casa.

Amb dades agregades del consum de les 13 setmanes (del 9 de març fins al 7 de juny), el consum en la llar ha crescut un 24,5%, la qual cosa suposa 1.635 milions de quilos més d'aliments i begudes que en el mateix període de l'any passat. La despesa ha estat un 28,4% superior, en situar-se en 4.586 milions d'euros més, a causa d'un augment del preu mitjà del 3%.

L'increment de les compres per a la llar va ser especialment intens durant les setmanes prèvies a la declaració de l'estat d'alarma, a causa de l'apilament d'aliments que van realitzar moltes llars. A mesura que va ser avançat l'estat d'alarma, l'augment de les compres respecte a les mateixes setmanes de l'any anterior ha estat sostingut, però més moderat. I conforme les diferents comunitats autònomes van ser avançant en les diferents fases de desescalada, aquest diferencial es redueix.

Segons la mena d'aliments, l'increment s'ha donat de manera més o menys homogènia punt en alimentació fresca i no fresca. Encara que en les primeres setmanes va haver-hi apilament de productes d'emmagatzematge, posteriorment les cistelles de la compra s'han normalitzat.

En aquest període han crescut les compres de productes de fons de rebost (farines i sèmoles, arròs, llegums, patates, olis o conserves), productes basi per a l'elaboració de plats casolans i aliments per a l'elaboració de rebosteria.

També s'ha incrementat el consum de productes que abans es realitzaven fora de la llar, com a aperitius, cerveses, begudes espirituoses o vi. Planas ha aclarit que això no significa que els espanyols beguem més, ja que el creixement no compensa la pèrdua de consum en hostaleria.

El ministre ha qualificat de "un assoliment col·lectiu" la resposta donada pels ciutadans a l'anomenada al consum de productes que havien sofert especialment el tancament de l'hostaleria, com l'oví i caprí o el peix fresc.

Tots els canals de compra han vist incrementades les seves vendes. Durant aquests dies, els espanyols han mostrat la seva preferència pels supermercats, amb gairebé la meitat dels kg/l comprats i de la despesa realitzada. La botiga tradicional ha estat el segon lloc més triat, amb un 15,2% de quota i creixent gairebé un 30%. I notable ha estat el creixement de les vendes per Internet, amb un increment del 92% en volum i un 114,5% en valor.

La Moncloa

Carregant...
x
X